MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib17765 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-12-02
Bases de dades: Sciència.cat

Marchisio, Annalia, La tradizione manoscritta della Relatio di Odorico da Pordenone, Tesi doctoral de la Università degli Studi di Udine: Dipartimento di Studi Umanistici, 2013.

Resum
Classificazione di tutti i testimoni manoscritti, latini e volgari, della Relatio di Odorico da Pordenone, la relazione del viaggio in Estremo Oriente realizzato nella prima metà del XIV secolo. Dopo aver affrontato i problemi metodologici posti da un testo profondamente variabile e multiforme, se ne ricostruisce la storia testuale e si procede all'edizione integrale o a campione delle sue principali redazioni latine, finora inedite.
Matèries
Geografia i viatges
Manuscrits
Llatí
Traduccions
Edició
Notes
Dir.: Andrea Tabarroni (Udine).
Vegeu Odoricus de Portu Naonis (2011), Relatio de mirabilibus ...
URL
https:/​/​dspace-uniud.cilea.it/​handle/​10990/​218
Conté edicions de
1.Pordenone, Odorico da (c. 1286 – 1331), Itinerarium
Observacions: N'edita algunes versions llatines.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).