MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

bib17693 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-11-09
Bases de dades: Sciència.cat

Brockelmann, Carl, Geschichte der arabischen Litteratur, new edition with a preface by Jan Just Witkam, Leiden, Brill, 2012, 6 vols.

Resum: "Brockelmann's Geschichte der arabischen Litteratur offers bio-bibliographic information about works written in Arabic and their authors, with an emphasis on manuscripts from the classical period. This originally multivolume reference work is divided in chronologically organized sections, which are subdivided by literary genre. Individual entries typically consist of a biographical section and a list of the author's works in manuscript and print, with references to secondary literature. The “Brockelmann” is an indispensible research tool for anyone working on the Islamic world in general and the Middle East in particular. For this paperback edition, volume SIII has been subdivided in two volumes, SIII-i containing all additions to the previous volumes, and SIII-ii containing the Indices. All page numbers are identical to Brill's hardback editions." [reimpr. de 2012]
Matèries: Història de la literatura
Història de la cultura
Història de la ciència
Arabisme
Àrab
Biografia
Bibliografia
Notes: Ed. original: Weimar-Berlín, E. Felber, 1898-1902, 2 vols. Sumari: http://d-nb.info/579256391/04 . Suplements: Leiden, E. J. Brill, 1937-1942, 3 vols.
2a ed. corr.: Leipzig, C. F. Amelang, 1909.
3a ed. amb els supl.: Leiden, E. J. Brill, 1943-1949, 5 vols. Reimpr.: Leiden, Brill, 1996, 5 vols.; 2012, 6 vols., with a Preface by Jan Just Witkam.
Sigla: GAL.
URL: https://archive.org/details/geschichtederar00brocgoog (1)
https://archive.org/details/geschichtederar03brocgoog (2)
https://archive.org/details/geschichtederara00brocuoft (2a ed.)

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València

MedCat

© Sciència.cat 2020

© Sciència.cat 2020