MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib17491 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-08-02
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Rosa Cubo, Cristina de la, "Un ejemplo de enciclopedia médica medieval de la Real Biblioteca de El Escorial (ms. M II.17)", dins: Martínez Gázquez, José - Cruz Palma, Óscar de la - Ferrero Hernández, Cándida (eds.), Estudios de latín medieval hispánico: actas del V Congreso internacional de latín medieval hispánico (Barcelona, 7-10 de septiembre de 2009), Florència, SISMEL - Edizioni del Galluzzo (Millennio Medievale, 92), 2011, pp. 509-520.

Resum
The codex no. M II 17 at the Escorial Library was written in XVth c., and counts a total of 176 fol. It is a miscellaneous manuscript which consists of various treatises. One of them is the encyclopaedic work titled Summa Medicinae, which has been claimed to be written by Arnau de Vilanova, among other works dated in the same period of time. This work feeds on some writings preferably attached to the Medical Studium of Montpellier, though it does not scorn to feed from the sources for other encyclopaedic compositions that came to light outside the walls bordering this Faculty.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Manuscrits
Llatí
Medicina - Enciclopedisme mèdic
Recepció
Notes
La Summa Medicinae té dues parts: la teòrica està basada en el Speculum medicine d'Arnau, la pràctica en el Lilium medicine de Bernat de Gordon.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).