MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib17466 (08 / April / 2025)

Darrera modificació: 2017-09-09
Bases de dades: Sciència.cat, Oc

Guillelmus de Aragonia, De nobilitate animi, edited and translated by William D. Paden and Mario Trovato, Cambridge (Mass.), Harvard University Department of the Classics (Harvard Studies in Medieval Latin, 2), 2012, xvi + 193 pp.

Resum
Guillelmus de Aragonia (fl. 1280-1310) was known as a philosopher for his commentary on Boethius and his works on physiognomy, oneirology, and astronomy; he was also a physician, perhaps a personal physician to the king of Aragon. In a time of intellectual upheaval and civil strife, when nobility was on the verge of being defined with legal precision as it had not been since antiquity, Guillelmus taught that true nobility is an acquired habit, not an inborn quality. Guillelmus wrote De nobilitate animi, “On Nobility of Mind,” around 1280–1290. Working in the recently renewed Aristotelian tradition, he took an independent and original approach, quoting from philosophers, astronomers, physicians, historians, naturalists, orators, poets, and rustics pronouncing proverbs. This edition presents the Latin text, based on six manuscripts, three of them hitherto unknown, along with an English translation. An introduction reviews Guillelmus's life and work, considering his theory of nobility in the contexts of history, philosophy, and rhetoric, and studies the authorities he quotes with particular attention to the troubadours, lyric poets from the area known today as the south of France. An appendix of sources and analogues is also included.
Matèries
Filosofia moral - Ètica
Retòrica
Trobadors
Història de la medicina
Biografia
Paremiologia
Notes
Informació de l'editor

Recensions:
* Jason Aleksander, Speculum, 90/2 (2015), p. 548-549.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).