MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib17465 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-06-22
Bases de dades: Sciència.cat

Martínez i Ferrà, Gabriel, La traducció catalana del Kitāb al-agḏiya, d'Abū Marwān ʿAbd al-Malik b. Ẓuhr o Remembrança de les viandes, Treball de recerca del màster interuniversitari UAB-UB Història de la ciència: ciència, història i societat, 2011, 31 pp. + [22] pp.

Resum
Aquest treball té com a objectiu l'edició i comentari d'un tractat breu de dietètica medieval conservat en un manuscrit miscel·lani de la Biblioteca Nacional de França (ms. Esp. 291), copiat al final del segle XV o a l'inici del del XVI, que porta per títol Remembrança de les viandes. Es tracta d'una traducció parcial i resumida al català, datable en el tercer quart del segle XIV, del Kitāb al-agḏiya del metge andalusí Abū Marwān ʿAbd al-Malik ibn Ẓuhr, l'Avenzoar llatí, feta a partir de l'àrab.

Sumari: 1. Introducció - 2. La dietètica medieval: textos i contextos - 3. Els regiments de sanitat medievals en llegua catalana. La Remembrança de les viandes: comentari i anàlisi dels continguts - 4. Conclusions - 5. Bibliografia - 6. Apèndix: Criteris d'edició. Edició del text.
Matèries
Medicina - Dietètica i higiene
Medicina - Farmacologia
Traduccions
Català
Edició
Notes
Dir. Lluís Cifuentes i Comamala (UB); tutor: Jon Arrizabalaga (CSIC).
Conté edicions de
1.Ibn Ẓuhr (c. 1091 – 1162), Remembrança de les viandes
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).