MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib17351 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-08-17
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Montero Cartelle, Enrique, "Métodos de formación de obras médicas latinas medievales: a propósito de los Remedia contra maleficia", dins: Santamaría Hernández, María Teresa (ed.), Textos médicos grecolatinos antiguos y medievales: estudios sobre composición y fuentes, Conca, Universidad de Castilla-La Mancha, 2012, pp. 107-123.

Resum
The transmission of large and bulky works was expensive and laborious: therefore medieval compilers extracted and adapted shorter books from their sources. The example examined is that of the Remedia contra maleficia, a set of recipes againts infertility caused by spells, a text traditionally included in the printed editions of Arnald of Villanova. The work is a conflation of parts from the so-called Pantegni of Constantine the African and from the Thesaurus pauperum of the so-called Pedro Hispano. [F. Stok]
Matèries
Màgia - Fetilleria
Pseudo-Arnau de Vilanova
Llatí
Medicina
URL
http:/​/​books.google.es/​books?id=avH1nx1WpgEC​&lpg=PA ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).