MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib17332 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-08-11
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Harkness, Deborah E., The Jewel House: Elizabethan London and the Scientific Revolution, Yale University Press, 2007, 384 pp.

Resum
This book explores the streets, shops, back alleys, and gardens of Elizabethan London, where a boisterous and diverse group of men and women shared a keen interest in the study of nature. These assorted merchants, gardeners, barber-surgeons, midwives, instrument makers, mathematics teachers, engineers, alchemists, and other experimenters Deborah Harkness contends formed a patchwork scientific community whose practices set the stage for the Scientific Revolution. While Francis Bacon has been widely regarded as the father of modern science, scores of his London contemporaries also deserve a share in this distinction. It was their collaborative, yet often contentious, ethos that helped to develop the ideals of modern scientific research.

The book examines six particularly fascinating episodes of scientific inquiry and dispute in sixteenth-century London, bringing to life the individuals involved and the challenges they faced. These men and women experimented and invented, argued and competed, waged wars in the press, and struggled to understand the complexities of the natural world. Together their stories illuminate the blind alleys and surprising twists and turns taken as medieval philosophy gave way to the empirical, experimental culture that became a hallmark of the Scientific Revolution.
Matèries
Història de la ciència
URL
http:/​/​books.google.es/​books?id=y5nkqCbxtjEC​&lpg=PA ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).