MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib1729 (08 / April / 2025)

Darrera modificació: 2009-11-20
Bases de dades: Sciència.cat

Salinas Espinosa, Concepción, "La formación de un bachiller en Salamanca: Alfonso de la Torre", dins: Lorenzo Sanz, Eufemio (coord.), Proyección histórica de España en sus tres culturas: Castilla y León, América y el Mediterráneo, Valladolid, Junta de Castilla y León: Consejería de Cultura y Turismo, 1993, vol. 2 (Lengua y literatura española e hispanoamericana), pp. 181-187.

Resum
Analiza los datos conocidos de la biografía de Alfonso de la Torre durante su estancia en el Colegio de San Bartolomé de Salamanca. Incide en la idea de que, a pesar de que el Bachiller recibió una formación claramente escolástica en el estudio salmantino, ello no impidió que otras corrientes de pensamiento menos ortodoxas en el momento, como la filosofía de Maimónides o el hermetismo y la cábala, influyeran en su obra.
Matèries
Filosofia - Filosofia moral
Filosofia - Filosofia natural
Enciclopedisme
Biografia
Educació
Notes
"Actas del Congreso celebrado en Medina del Campo en 1991".
Vegeu també Salinas Espinosa (1999), "Boletín bibliográfico de ..."
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).