MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib17266 (12 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2018-09-08
Bases de dades: Sciència.cat

Belenguer, Ernest, Col·lecció documental del regnat de Ferran II i la ciutat de València (1479-1513), Barcelona, Fundació Noguera (Diplomataris, 57-58), 2011, 2 vols. (1208 pp.).

Resum
Edicó d'una àmplia selecció de documents sobre les relacions entre Ferran II i la ciutat de València, la més important i rica dels seus estats de la Corona d'Aragó. Aquesta obra presenta tots el documents del volum II de la tesi doctoral de l'autor (1973), publicada amb el títol de València en la crisi del segle XV. També recull documents que van ser citats en aquesta obra, però que no hi van ser editats. Els regests són ben llargs, sintetitzant gairebé el text publicat. A través d'ells el lector pot fer-se una idea d'aquella època, ja que aquesta vasta selecció ve de mans d'un gran especialista en aquest tema. La documentació publicada prové de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'Arxiu Municipal de València, l'Arxiu del Regne de València i l'Arxiu de la Catedral de València.
Matèries
Història - Política
Documentació
Edició
Ferran el Catòlic
URL
http:/​/​www.fundacionoguera.com/​libros/​57%20FERRAN%2 ... (1)
http:/​/​www.fundacionoguera.com/​libros/​58%20FERRAN%2 ... (2)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).