MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib17248 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-07-15
Bases de dades: Sciència.cat

Moreno, Humberto Baquero, "Os portugueses na Catalunha no reinado de Pedro o Condestável", dins: AA.DD., Estudos em homenagem ao Professor Doutor José Marques, Porto, Universidade do Porto: Faculdade de Letras, 2006, vol. 2, pp. 179-192.

Resum
A presença de portugueses na Catalunha durante o breve reinado do Condestável D. Pedro constituiu um apoio indefectível a favor de uma causa controversa, cujos contornos se apresentam muitas vezes nebulosos num cenário profundamente dividido durante a crise que se vive no reino de Aragão. O estudo destas figuras e do seu papel histórico continua a ser um tema, que não obstante as contribuições dadas por importantes historiadores ser merecedor de atenta reflexão.
Matèries
Història - Política
Documentació
Biografia
Notes
Continuació de Moreno (1970), "Algumas mercês concedidas pelo ...". Puntualitzacions a Martínez Ferrando (1952), "Caballeros portugueses en el ..." i Martínez Ferrando (1940), "Nuevas noticias acerca del ..." des de la historiografia portuguesa.
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10216/​8535
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).