MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib17235 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-07-14
Bases de dades: Sciència.cat

Federici Vescovini, Graziella, "Autour de la Theorica planetarum Gerardi", dins: Nebbiai-Dalla Guarda, Donatella - Genest, Jean-François (eds.), Du copiste au collectionneur: mélanges d'histoire des textes et des bibliothèques en l'honneur d'André Vernet, Turnhout, Brepols (Bibliologia, 18), 1998, pp. 169-174.

Resum
En defensa l'atribució a Gerard de Cremona, discutida des del s. XIX [Boncompagni (1850-1851), "Della vita e delle opere di ...", Nallino (1932), "Il Gherardo Cremonese autore ..."], a partir d'un nou ms. amb aquesta atribució datat el 1178 i que sembla constituir la còpia més antiga que se'n coneix (Sant Petersburg, Bibl. Akadem. Nauk, Fº.N.8, ff. 13r-18r, inc. "Circulus eccentricus...", ms. ja adduït per Lemay (1985), "Gerard of Cremona" per posar en dubte l'atribució i descrit per Abū Maʻšar al-Balḥī (Albumasar) (1995-1996), Kitāb al-madkhal al-kabīr ilá ..., vol. 4, pp. 84-94).
Matèries
Astronomia i astrologia
Manuscrits
Llatí
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).