MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib17145 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-07-14
Bases de dades: Sciència.cat

Gerli, E. Michael (ed.), Medieval Iberia: An Encyclopedia, Nova York - London, Routledge (Routledge encyclopedias of the Middle Ages, 8), 2003, xxx + 919 pp.

Resum
As the first comprehensive reference to the vital world of medieval Spain, this unique volume focuses on the Iberian kingdoms from the fall of the Roman Empire to the aftermath of the Reconquista. The nearly 1,000 signed A-Z entries, written by renowned specialists in the field, encompass topics of key relevance to medieval Iberia, including people, events, works, and institutions, as well as interdisciplinary coverage of literature, language, history, arts, folklore, religion, and science. Also providing in-depth discussions of the rich contributions of Muslim and Jewish cultures, and offering useful insights into their interactions with Catholic Spain, this comprehensive work is an invaluable tool for students, scholars, and general readers alike.
Matèries
Diccionaris i enciclopèdies
Història de la cultura
Biografia
Notes
Informació de l'editor
Sumari a Regesta Imperii .
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).