MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

bib17125 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-09-05
Bases de dades: Sciència.cat

García Avilés, Alejandro, "Imágenes de los decanos en el Liber astrologiae de Fendulus (París, Bibliothèque Nationale, ms. Lat. 7330)", Locus Amoenus, 1 (1995), 33-46.

Resum: El ms. Lat. 7330 de la Bibliotheque Nationale de París (Sicilia, segundo cuarto del siglo xm) es el más antiguo ejemplar conservado del Liber astrologiae de Georgius Zothorus Zaparus Fendulus, y sus ilustraciones han sido objeto de una publicación reciente. El presente estudio recapitula sobre las fuentes textuales de este libro de imágenes y analiza la iconografía astrológica de este manuscrito y la serie asociada a él, en especial las figuras de los decanos (Dekanesternbilder). La relación texto-imagen muestra la plasmación visual de algunos errores de interpretación textual, lo que, junto a la ausencia de relación figurativa con otros manuscritos que ilustran descripciones similares, revela que el modelo del artista original fue exclusivamente textual. Estas ilustraciones conocieron una cierta fortuna en la Baja Edad Media: además de las ya conocidas copias del propio Liber astrologiae se demuestra que un manuscrito de Fendulus debió de ser la fuente iconográfica de las imágenes de los decanos en el Liber de figura seu imagine mundi de Luis de Angulo (c. 1450). El trabajo se completa con un ensayo bibliográfico sobre la iconografía de los decanos.
Matèries: Màgia - Màgia astrològica
Astronomia i astrologia
Manuscrits
Il·lustracions
Bibliografia
URL: http://www.raco.cat/index.php/Locus/article/view/23 ...
http://webs.um.es/agaviles/miwiki/lib/exe/fetch.php ...

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València

MedCat

© Sciència.cat 2020

© Sciència.cat 2020