MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib17061 (13 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2020-11-28
Bases de dades: Sciència.cat

Miró i Borràs, Oleguer, "El Receptari de Manresa y la mort del Infant En Jaume, comte d'Urgell (segle XIV)", Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, 90/62 (1913), 305-360.

Matèries
Medicina - Farmacologia
Manuscrits
Història - Política
Notes
"Conferència donada en el Centre Excursionista de Bages pel sòci — el dia 10 de juny de 1911".
Tiratge a part: Manresa, Centre Excursionista de Bages, 1913, 1919, 26 pp.; a cura de Simeó Selga i Ubach, El Receptari de Manresa i la mort de l'infant en Jaume Comte d'Urgell (segle XIV), Barcelona, Bausili, 1964, 1966, 32 pp.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).