MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib17023 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-06-29
Bases de dades: Sciència.cat

Ferragud, Carmel, "The role of doctors in the slave trade during the fourteenth and fifteenth centuries within the kingdom of Valencia (Crown of Aragon)", Bulletin of the History of Medicine, 87/2 (2013), 143-169.

Resum
Slavery had become increasingly widespread throughout the entire Mediterranean region during the late Middle Ages. At the same time, a new form of medicine (based upon the Galenism to which the universities gave voice), together with the practice thereof and its practitioners, had gained ground. Detailed evidence from the Kingdom of Valencia enables us to study these two topics, namely slavery and the new medicine. This article illustrates how doctors came to play a highly active role in the slave trade through the assistance they provided in preventing and rectifying any instances of fraud therein.
Matèries
Història de la medicina
Societat
URL
http:/​/​muse.jhu.edu/​journals/​bulletin_of_the_histor ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).