MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib1697 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2014-11-29
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

García Ballester, Luis - Feliu, Eduard, "Las relaciones intelectuales entre médicos judíos y cristianos: la traducción hebrea de las Medicationis Parabole de Arnau de Vilanova, por Abraham Abigdor (ca. 1384)", Asclepio, 45 (1993), 55-88.

Resum
Los historiadores de la medicina apenas han tenido en cuenta el estudio de las relaciones intelectuales entre los médicos pertenecientes a los tres grupos religiosos (cristianos, judíos y musulmanes), que durante los siglos bajomedievales convivieron en el sur de Europa occidental. Nos referimos a los médicos que hicieron de la medicina, no solo una práctica más o menos empírica, sino que la consideraron, además, una práctica fundada en la filosofía natural. Una de las vías utilizadas para dicha relación, fue la de las traducciones (latín-hebreo, o con el intermedio de una lengua romance) de obras médicas escritas por médicos universitarios cristianos. El artículo aborda dicho problema a través del estudio del caso concreto del médico racionalista judío Abraham Abigdor (c. 1351 – 1402), concretamente de su traducción (latín-hebreo) de las Medicationis parabole de Arnau de Vilanova, realizada en los años ochenta del siglo XIV en el sur de la actual Francia.
Matèries
Història de la medicina
Hebraisme
Traduccions
Vilanova, Arnau de
Hebreu
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).