MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib16862 (19 / abril / 2024)

Darrera modificació: 2015-10-16
Bases de dades: Sciència.cat

Tabanelli, Mario, La chirurgia italiana nell'Alto Medioevo, Florència, Leo S. Olschki, 1965, 2 vols. (xii + 1072 pp. + 28 pp. de làm.).

Resum
Traducció a l'italià actual d'una antologia de les obres de:

* 1: Ruggero, Rolando, Teodorico · xii + 495 pp. + 17 pp. de làm.
* 2: Guglielmo, Lanfranco · pp. 500-1072 + 18-28 pp. de làm.
Matèries
Medicina - Cirurgia i anatomia
Fonts
Conté traduccions de
1.Frugardo, Roger (c. 1140 – 1195), Practica chirurgie [Italià], vol. 1. Fragmentària.
2.Borgognoni, Teodoric (1205 – 1298), Cyrurgia seu Filia principis [Italià], vol. 1. Fragmentària.
3.Saliceto, Guillem de (c. 1210 – c. 1285), Chirurgia [Italià], vol. 2, pp. 499-800. Fragmentària.
4.Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306), Chirurgia magna [Italià], vol. 2. Fragmentària.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).