MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib16634 (20 / April / 2025)

Darrera modificació: 2023-12-11
Bases de dades: Sciència.cat

Prévot, Brigitte, La science du cheval au Moyen Âge: le Traité d'hippiatrie de Jordanus Rufus, París, Klincksieck (Collection Sapience, 2), 1991, 304 pp.

Resum
Au milieu du XIIIe siècle, Jordanus Rufus, maréchal au service de Frédéric II de Hohenstaufen, compose, probablement en latin, un traité d'hippiatrie et d'hippologie qui eut un grand retentissement. Son influence s'étendit sur plusieurs siècles. De cet ouvrage, nous donnons l'édition d'une traduction en français effectuée vers 1300, à laquelle nous avons adjoint glossaire, notes et index.

Table des matières:
* Introduction
* Jordanus Rufus
* Analyse de La marechaucie des chevax
* Manuscrits et éditions
* Étude des manuscrits
* Comparaison des manuscrits
* Édition du texte
* La langue du copiste
* La marechaucie des chevax
* Variantes
* Glossaire
* Index analytique
* References bibliographiques
Matèries
Veterinària - Menescalia
Traduccions
Francès
Edició
Lèxic
Conté edicions de
1.Ruffo de Calàbria, Giordano (m. 1256), La mareschaulcie de chevaulx, pp. 29-113
Observacions: Ed. del ms. BnF Fr. 25341, c. 1300
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).