MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

bib16601 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-01-05
Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM

Rodrigo Lizondo, Mateu (ed.), Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó: textos en llengua catalana (1291-1420), edició, estudi i índex a cura de —; selecció de textos de Jaume Riera i Sans; preàmbuls de Carlos López i Antoni Ferrando, València, Universitat de València (Fonts Històriques Valencianes, 56), 2013, 2 vols. (1126 pp.).

Resum: L'objecte d'aquest recull és editar una selecció, suficientment extensa o representativa, de lletres reials i de documents de caràcter diplomàtic en llengua catalana continguts en la sèrie de registres de la Cancelleria de l'Arxiu de la Corona d'Aragó o Arxiu Reial de Barcelona. Els textos corresponen a un segment temporal que arranca a la fi del segle XIII, amb el començament del llarg regnat de Jaume II; l'elecció d'aquesta època rau en el fet que és llavors quan comencen a sovintejar els documents reials redactats en llengua vulgar, sempre al costat de la prevalença del llatí. Fineix en el primer quart del segle XV, quan s'observa, d'una banda, una major presència escrivans d'origen valencià i aragonès en les oficines de la Cancelleria, i, en segon terme, l'entrada i la gradual difusió d'algunes innovacions en la llengua cancelleresca.
Matèries: Història de la cultura
Documentació
Anàlisi lingüística
Història de la llengua
Català
Edició
Notes: Informació de l'editor .
Recensions:
* Claude Dupont, Sefarad, 73.2 (2013), p. 469-472
URL: https://books.google.es/books?id=nxZ2AwAAQBAJ&lpg=P ...
https://roderic.uv.es/handle/10550/84095?show=full

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València

MedCat

© Sciència.cat 2020

© Sciència.cat 2020