MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib16538 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-11-24
Bases de dades: Sciència.cat

Santoro, Daniela, "Medici del re nella Sicilia aragonese", dins: Andretta, Elisa - Nicoud, Marilyn (eds.), Être médecin à la cour (Italie, France, Espagne, XIIIe -XVIIIe siècle), Florència, SISMEL - Edizioni del Galluzzo (Micrologus' Library, 52), 2013, pp. 87-104.

Resum
Dall'ipocondriaco Giacomo II a Martino I, tra XIV e XV secolo la casa aragonese-siciliana si caratterizza per un legame privilegiato ed esclusivo tra medico e sovrano. Uno scenario composto in prevalenza da medici famosi dell'Italia centro-settentrionale, professori di esperienza e saggezza che sono attirati a trasferirsi nell'isola, vista la scarsità quantitativa e qualitativa dei medici locali. Interessati a inserirsi nei gangli della vita di corte, i siciliani si mostrano abili a individuare le strategie migliori per tutelare e accrescere incarichi di prestigio, visibilità, privilegi: garantiti - in cambio di una disponibilità di capitali, fondamentale in periodi di scarsa liquidità - da re spesso fragili che, per governare, hanno bisogno di una rete di uomini fidati che oltre ad occuparsi della loro salute, sappiano capire i complessi meccanismi isolani. I giochi cambiavano con l'istituzione nel 1398, ad opera di Martino primogenito d'Aragona, del protomedicato, magistratura deputata a fare rispettare le norme relative all'esercizio della medicina e delle attività correlate, che si sarebbe rivelata un formidabile trampolino per le carriere dei medici al servizio dei re: a differenza però dei decenni precedenti, si trattava di una monarchia intenzionata ad esercitare un controllo totale sulla società isolana, consapevole dell'importanza dei processi di selezione e reclutamento della classe medica.
Matèries
Història de la medicina
Societat
Biografia
Documentació
Vilanova, Arnau de
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).