MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib1643 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-02-16
Bases de dades: Sciència.cat

Langermann, Y. Tzvi, The Jews and the Sciences in the Middle Ages, Aldershot, Ashgate Variorum (Variorum Collected Studies Series, CS624), 1999, 346 pp.

Resum
The aim of this volume is to explore Jewish participation in the scientific enterprise of the Middle Ages. This is seen not only in terms of the contribution made by particular Jewish scholars, but of how Jews saw science and scientific knowledge (including matters of medicine and philosophy) in relation to their own religion and structure of belief. The opening essay, one of three specially prepared for this volume, presents such a study of science in the Jewish communities of the Iberian peninsula. The following section contains papers on particular thinkers, extending from Abbasid Baghdad to the medieval heritage of 16th-century Cracow; the final one focuses on texts and manuscripts, covering astronomy, mathematics and medicine.

Contents:
I: Langermann (1999), "Science in the Jewish communities ..."
II: Sa‘adya and the Sciences
III: Langermann (1993), "Some astrological themes in the ..."
IV: Maimonides and astronomy: some further reflections
V: Acceptance and devaluation: Nahmanides' attitude towards science
VI: Gersonides on the magnet and the heat of the sun
VII: The astronomy of Rabbi Moses Isserles
VIII: Some new medical manuscripts from Moscow
IX: The scientific writings of Mordekhai Finzi
X: The Hebrew astronomical codex MS Sasson 823
Matèries
Història de la ciència
Astronomia i astrologia
Medicina
Hebraisme
Notes
Fitxa de l'editor: http:/​/​www.ashgate.com/​default.aspx?page=637​&calcTi ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).