MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib16377 (09 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2013-04-19
Bases de dades: Sciència.cat

Hinojosa Montalvo, José, "Médicos judíos en la ciudad de Valencia durante la baja Edad Media (siglos XIII y XIV)", dins: AA.DD., Estudos em homenagem ao Professor Doutor José Marques, Porto, Facultade de Letras da Universidade do Porto (Homagens), 2006, vol. 2, pp. 415-436.

Resum
El objetivo del presente trabajo es presentar un análisis del papel desempeñado por los médicos judíos en el reino de Valencia, a partir de la conquista de Jaime I (1232-1245). A pesar de las prohibiciones de la Iglesia, hubo médicos judíos al servicio de los reyes, eclesiásticos y de muchas localidades, como Elche. Estos médicos para ejercer su profesión debían ser examinados por un tribunal. Además de los médicos hubo también cirujanos judíos, así como mujeres que ejercieron la profesión. Algunos de estos médicos obtuvieron privilegios – fiscales, llevar armas, etc. – de la Corona, e incluso alcanzaron la categoría de familiares reales. Conocían el árabe y el hebreo, y muchos ejercieron como prestamistas, ocupando un destacado puesto en la sociedad judía valenciana. Trás el asalto a las juderías en 1391 se convirtieron al cristianismo.
Matèries
Història de la medicina
Documentació
Jueus
Dones
URL
http:/​/​ler.letras.up.pt/​uploads/​ficheiros/​4868.pdf
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).