MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib16195 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-04-09
Bases de dades: BBAHLM

Lagomarsini, Claudio, "Il Roman de Cardenois e la tradizione manoscritta di Guillaume de Machaut", Romania, 130/1 (2012), 109-133.

Resum
Introducció als problemes textuals de la tradició manuscrita machautiana i anàlisi de la filiació de les deu peces líriques de Machaut inserides en la narració del Roman de Cardenois, novel·la cavalleresca anònima de finals del segle XIV conservada en un sol testimoni a la BNM, ms. 10264 (olim Ii.65 [Mn]).
Matèries
Narrativa
Lírica
Crítica textual
Notes
Forma part d'un dossier dedicat al Roman de Cardenois publicat a Romania, 130 (2012), al costat de:
* Zinelli (2012), "Il Roman de Cardenois ..."
* Alberni (2012), "El Roman de Cardenois i ..."
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).