MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib16004 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-02-14
Bases de dades: Translat, Ficció, BBAHLM

Pujol, Josep, "Les traduccions hispàniques de les Heroides d'Ovidi i els Bursarii Ovidianorum de Guillem d'Orléans: una aproximació", dins: Martínez Gázquez, José - Cruz Palma, Óscar de la - Ferrero Hernández, Cándida (eds.), Estudios de latín medieval hispánico: actas del V Congreso internacional de latín medieval hispánico (Barcelona, 7-10 de septiembre de 2009), Florència, SISMEL - Edizioni del Galluzzo (Millennio Medievale, 92), 2011, 663-676.

Resum
El treball analitza la influència dels Bursarii Ovidianorum de Guillem d'Orléans (ca. 1200) en les dues traduccions medievals hispàniques de les Heroides d'Ovidi. La valoració comparativa de diversos exemples extrets de les dues versions condueix a la conclusió que Guillem Nicolau va utilitzar una gran quantitat de les glosses de Guillem d'Orléans, mentre que Juan Rodríguez del Padrón no hi va recórrer tan sovint.
Matèries
Traducció
Ovidi
Recepció
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).