MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib15968 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2016-02-09
Bases de dades: Sciència.cat

Ferragud, Carmel, "La práctica de la medicina en una frontera: el establecimiento de un sistema asistencial en Alcoi y Cocentaina (Reino de Valencia) durante los siglos XIII y XIV", Mediterranean Chronicle, 2 (2012), 117-133.

Resum
During the second half of the thirteenth and early fourteenth century, an important migration process took place in the recently established Kingdom of Valencia. There was great social mobility across the rural villages, as observed in the cases of Alcoi and Cocentaina, on the Southern border of the kingdom. Such mobility gave rise to a particular model of medical care also characterized by the frequent roaming of its practitioners who, nevertheless, coexisted with a group of healers living in these small communities. The difficulties experienced by these doctors (either physicians or surgeons) and barbers while carrying out their professional activities and collecting their fees were derived from this mobility and the particularities of hectic life on the frontier. However, medical practitioners played an important role as advisors in the court.
Matèries
Història de la medicina
URL
http:/​/​www.sciencia.cat/​biblioteca/​documents/​Ferrag ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).