MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib15963 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-03-02
Bases de dades: Sciència.cat

Sannino, Antonella, Il De mirabilibus mundi tra tradizione magica e filosofia naturale, Florència, SISMEL - Edizioni del Galluzzo (Micrologus' Library, 41), 2011, xii + 179 pp.

Resum
Il De mirabilibus mundi ebbe ampia fortuna nella prima Età Umanistica e durante tutto il Rinascimento, grazie alla circolazione congiunta al Liber de virtutibus herbarum, lapidum et animalium (Liber aggregationis, edito da I. Draelants in questa stessa serie, 22) e all'attribuzione ad Alberto Magno. Di quest'opera si propone qui l'edizione, che restituisce un testo in parte dissimile da quello tramandato dalle stampe antiche in volgarizzamenti, e un'analisi della struttura, della dottrina e delle fonti. La confluenza di numerosi experimenta desunti dal Liber Aneguemis minor, dal Liber ignium e in misura minore dalle Kiranides, e la presenza di dottrine affini a quelle espresse nel Picatrix caratterizzano il testo come qualcosa di assai diverso rispetto a un semplice adattamento latino della magia organica pseudo-platonica o un centone di scritti disordinati. L'anonimo autore elabora una prospettiva teorica sulla natura e sull'uomo non riconducibile esclusivamente a nessuna delle fonti della tradizione greca, siriaca, araba, perché essa è quasi del tutto epurata da elementi dottrinali eterodossi, quali il culto astrolatrico e demoniaco. Il De mirabilibus s'inscrive così nel dibattito medievale sul Quid sit magia, manifestando un esplicito orientamento per la magia astrale e proponendo soluzioni che avranno grande recezione in epoca rinascimentale.
Matèries
Màgia - Màgia natural
Màgia - Màgia astrològica
Fonts
Edició
Llatí
Notes
Fitxa de l'editor: http:/​/​www.sismel.it/​tidetails.asp?hdntiid=1234
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).