MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib15757 (11 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2013-02-19
Bases de dades: Sciència.cat

Coromines i Balletbò, Marcel, Aspectes socio-sanitaris del Fons Pallarès (Solsona, 1450-1855), Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona: Facultat de Medicina, 1994, [7] + 267 ff.

Resum
La presente tesis doctoral, basada en el estudio del "Fons Pallarès" (un fondo documental iniciado en 1500 y acabado en 1855), trata de los aspectos socio-sanitarios del mismo. El "Fons Pallarès" esta ubicado en el Archivo Diocesano de la ciudad de Solsona, provincia de Lérida, y fue rescatado cuando iba a ser quemado, por el sacerdote Mn. Joan Serra Vilaró, historiador y arqueólogo, en 1924. Mediante su estudio hemos podido hacer el árbol genealógico de la familia de farmacéuticos Pallarès, que tuvieron una o dos farmacias durante más de 400 años. Dado que antiguamente no solo ejercían de farmacéuticos, sino también de drogueros, cereros e incluso pasteleros, encontramos además de las recetas médicas -que incluyen el nombre del médico, el medicamento y el nombre y el oficio del receptor- facturas de otras mercaderías, de dinero prestado, etc., amén de información sobre los miembros de la familia. Nos propusimos tres objetivos: 1) conocer la familia Pallarès, 2) conocer los sanitarios (médicos, cirujanos, farmacéuticos, veterinarios, comadronas) de Solsona y comarca, 3) ver la evolución social. Conclusiones: 1) encontramos 28 miembros importantes de la familia: 17 farmacéuticos, 9 médicos y 7 sacerdotes. 2) encontramos 111 sanitarios: 51 médicos, 18 cirujanos, 36 farmacéuticos, 1 comadrona y 5 veterinarios. 3) encontramos muchos datos sobre precios, oficios, nombres de calles, etc., que muestran la evolución social.
Matèries
Història de la medicina
Medicina - Farmacologia
Societat
Notes
Dir.: Manuel M. Escudé i Aixelà (UB).
Vegeu https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=124953
Ed. en microfitxes: Barcelona, Universitat de Barcelona, 1995, 1 mf. + 1 fullet.
Conté edicions de
1.Pallarès i Tuixanès, Antoni (ante 1459 – c. 1547); Pallarès i Carbasser, Antoni (fl. 1537 – 1595), Manual de comptes de l'obrador, 37 i 207-208; 109-110. Fragmentària.
Observacions: Invocació i rúbrica inicial; document interfoliat (carta a Tomàs Camps), a partir de Serra 1953
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).