MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib15642 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-11-10
Bases de dades: Sciència.cat

Meirinhos, José Francisco, "Petrus Hispanus Portugalensis?: elementos para uma diferenciação de autores", Revista Española de Filosofia Medieval, 3 (1996), 51-76.

Resum
En la Historia de la filosofía figura Pedro Hispano Portugalense como filósofo, médico, científico, político y papa. Pero, ¿se trata de una o de varias personas. El autor de este artículo estudia algunos aspectos relacionados con la vida, la obra y la personalidad de Pedro Hispano para distinguirlo de las personas con las que ha sido confundido. El autor distingue entre: 1) Pedro Hispano, O. P.; 2) Pedro Hispano Ponugalense; 3) Pedro Hispano médico, al que algunos confunden con Pedro Juliano, que fue papa con el nomhre de Juan XXI.
Matèries
Filosofia
Medicina
Biografia
Església
Notes
Reimpr. dins Idem, Estudos de Filosofia Medieval: autores temas portugueses, Porto Alegre. EST Edições-EDIPUCRS, 2007, pp. 127-149.
URL
http:/​/​repositorio-aberto.up.pt/​bitstream/​10216/​557 ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).