MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib15556 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-10-04
Bases de dades: Sciència.cat

Vila, Pep, "Un breu receptari vigatà de medicina popular d'inicis del segle XVI", Ausa, 25/168 (2011), 419-427.

Resum
En aquest treball transcrivim i anotem un breu receptari de remeis populars d'inicis del segle XVI, copiat a la fi de la traducció catalana del segle XIV del Tresor de pobres, atribuït a Petrus Hispanus (manuscrit núm. 191) del Museu Episcopal de Vic. Les 14 receptes, escrites en català, transcrites per un apotecari o bé per un dels posseïdors de l'obra, donen fe de l'ús de plantes i de remeis casolans i naturals per curar les malalties i també per a altres fins diversos. La contínua i profunda interacció entre l'home i el món vegetal, que es pot resseguir en aquest tractadet, es fa present en totes les civilitzacions que ens han precedit.
Matèries
Medicina - Farmacologia
Manuscrits
Català
Edició
URL
http:/​/​www.raco.cat/​index.php/​Ausa/​article/​view/​252 ...
Conté edicions de
1.Anònim; Pseudo-Arnau de Vilanova, Propietats del romaní, pp. 425-426
Observacions: Versió del ms. Vic 191
2.Anònim, Receptari de Vic (ABEV 191)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).