MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib15038 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-03-10
Bases de dades: Translat, BBAHLM

Cabré, Lluís - Ferrer, Montserrat, "La traducció catalana (c.1351) de les Grandes Chroniques de France", Anuario de Estudios Medievales, 42/2 (2012), 653-668.

Resum
Aquest treball reexamina la documentació (1339-1380) de Pere III i l'infant Joan referent a les Grandes Chroniques de France i la relaciona amb la traducció catalana, conservada fragmentàriament al registre 894 de l'ACA. La traducció es va executar poc abans de 1351 a la cancelleria reial; el foli conservat correspon a l'inici d'un exemplar de qualitat que no es devia acabar mai (vegeu-ne la reproducció i l'edició). És probable que l'original francès fos el que tenia Pere III el 1339 i havia extraviat el 1361. En aquest cas, es tractaria del Roman des rois de Primat amb una continuació fins a Felip l'Ardit (com la del ms. Nouv. acq. fr. 10043 de la BnF); l'infant Joan ja podia demanar a Carles V l'actualització de Pierre d'Orgemont.
Matèries
Traduccions
Pere el Cerimoniós
Historiografia
URL
http:/​/​estudiosmedievales.revistas.csic.es/​index.ph ...
Conté edicions de
1.Primat, Cròniques dels reis de França, Traductor: Anònim Completa.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).