MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib14987 (20 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2020-01-16
Bases de dades: Sciència.cat

Galen, On the Therapeutic Method (Books I and II), translated with an introduction and commentary by R. J. Hankinson, Oxford, Clarendon Press (Clarendon later ancient philosophers), 1991, xxxix + 269 pp.

Resum
Hankinson provides here the first translation into any modern language of Galen's On the Therapeutic Method together with an introduction and a philosophical commentary. On the Therapeutic Method, written late in Galen's life, represents the distillation in its most complete form of Galen's views on the nature, genesis, proper classification, and treatment of disease. It was one of the most widely read of all classical texts during the Middle Ages and the Renaissance (De methodo medendi, De ingenio sanitatis, Megategni, Therapeutica), and formed the core of the medical curriculum in the nineteenth century. It has been unjustly neglected in modern times. The first two books of the work contain a fascinating collection of views on scientific terminology and taxonomy, the application of the logical methods of collection and division to science, the axiomatization of science, and the structure of causation.
Matèries
Galè
Medicina - Enciclopedisme mèdic
Medicina - Cirurgia i anatomia
Medicina - Pesta i altres malalties
Notes
Recensions:
* Ynez Violé O'Neill, Isis, 84/1 (1993), 363-364 .
Quadre de les traduccions de les obres de Galè a llengües modernes, actualitzat a A New Lounge for Galen Study .
Conté traduccions de
1.Galè, Claudi (129 – c. 217), Θεραπευτική μέθοδος [De methodo medendi] [anglès] Fragmentària.
Observacions: Llibres I-II
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).