MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib14979 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-07-05
Bases de dades: Sciència.cat, Translat, BBAHLM

Martín Pascual, Llúcia, "Nuevas aportaciones sobre la transmisión del Bestiari catalán", Revista de Literatura Medieval, 24 (2012), 155-172.

Resum
Actualmente se conservan siete testimonios de un texto catalán conocido como Bestiario, que deriva a su vez de una versión toscana. Las versiones catalanas más antiguas se remontan a mediados del siglo xiv y se observa una cierta homogeneidad en cuanto a estructura y redacción, excepto en una versión, la llamada G, sin contenido moralizante. Existen, pues, dos textos completos, versiones A y B, además de cuatro textos fragmentarios: D, E, F más el folio conservado en el Archivo Provincial de Girona. En este artículo comprobamos que las versiones D y E son realidad el mismo texto y damos a conocer un nuevo folio procedente de una donación muy reciente a la Biblioteca de Catalunya que aún no ha sido catalogado.
Matèries
Doctrina moral - Bestiari
Traduccions
Manuscrits
Català
Fonts
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10017/​19886
Conté edicions de
1.Anònim, Llibre de natures de bèsties i d'ocells i de llur significació, Traductor: Anònim, pp. 165-166. Fragmentària.
Observacions: Ed. del fragment de la BC 9300/2
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).