MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib14952 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-07-19
Bases de dades: Sciència.cat

Riera i Sans, Jaume, Els jueus de Girona i la seva organització (segles XII-XV), Girona, Patronat Call de Girona (Girona Judaica, 6), 2012, 376 pp.

Resum
Aquest volum presenta la història de l'organització interna de la comunitat dels jueus de Girona, des dels seus primers indicis, al segle XII, fins a l'expulsió l'any 1492. A partir de bibliografia i dades inèdites procurades per la investigació, intenta desentrellar el funcionament de la comunitat jueva, donar relleu als noms propis dels que se n'ocuparen, i establir les estructures de poder a l'interior de la comunitat. Mostra fins a quin punt l'organització de la comunitat jueva era peculiar i no seguia les pautes típiques d'altres ciutats. Així, per exemple, els secretaris no van aparèixer fins al 1258; el consell no es va instaurar fins al 1342 i no hi va haver mai unes eleccions lliures i democràtiques. L'estudi està distribuït en períodes cronològics amb la intenció d'exposar ordenadament l'evolució de l'organització interna de la comunitat.
Matèries
Història
Jueus
Documentació
Notes
Premi Pròsper de Bofarull d'Història Medieval 2011 de l'IEC.
Patronat Call de Girona .
URL
https:/​/​cdn.girona.cat/​sgdap/​sgdapdocs/​Girona_Judai ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).