MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib14924 (13 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2023-08-17
Bases de dades: Sciència.cat

Benavent, Júlia, Biblioteca dispersa: manuscrits i incunables valencians dels segles XIV al XVII, edició i introducció de —, València, Goaprint, 2007, 358 pp. + 1 CD Rom.

Resum
La present obra proposa una via d'estudi que tinga en compte els fons d'arxiu i biblioteques d'arreu del món. La particular naturalesa del segle XV valencià aconsella ampliar la recerca fora de les fronteres peninsulars. El nombre d'autors i obres que l'autora recull és només una mostra de la riquesa del pensament valencià medieval i humanístic. -- Júlia Benavent és professora de Filologia Italiana de la Universitat de València. Entre les seues obres destaquen els estudis sobre els segles XV i XVI.
Matèries
Catàlegs i inventaris
Manuscrits
Incunables
Humanisme
Medicina
Agronomia
Astronomia i astrologia
Veterinària - Falconeria i caça
Veterinària - Menescalia
Notes
Recensions:
* Josep Perarnau i Espelt, ATCA, 30 (2011), 968-969.
Conté edicions de
1.Roig, Antoni (fl. 1598 – 1633), Tractat de cirurgia Fragmentària.
Observacions: pp. 98-104, núm. 32 (llib. II, cap. 6, ff. 69v-72r; prin. i final de l'epíleg i l'epístola dedicatòria, 128r i 131r-132v)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).