MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib14874 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2012-11-22
Bases de dades: Sciència.cat

Serrano Larráyoz, Fernando, Medicina y enfermedad en la corte de Carlos III el Noble de Navarra (1387-1425), Pamplona, Gobierno de Navarra: Departemento de Salud (Temas de historia de la medicina, 2), 2004, 289 pp., il., ISBN 84-235-2583-X.

Resum
Los estudios sobre la historia de la salud y la práctica médica en la Navarra bajomedieval son escasos. Este libro va en la línea de las investigaciones desarrolladas para Castilla por Luis García Ballester y para Aragón por Michael McVaugh. Se plantea la formación de los diferentes sanitarios, clasificando tipológicamente e individualizando entre físicos, cirujanos, barberos, boticarios, parteras, nodrizas, astrólogos y curanderos que estuvieron al servicio del rey Carlos III 'el Noble' de Navarra. Se aborda igualmente las distintas enfermedades documentadas en el ámbito cortesano y el tratamiento de las dolencias en relación con el oficio del boticario y la farmacopea aplicada.
Matèries
Història de la medicina
Societat
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).