MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib14842 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-08-24
Bases de dades: Sciència.cat

Olmo Lete, Gregorio del - Magdalena Nom de Déu, José Ramón, "Documento hebreo-catalán de farmacopea medieval", Anuario de Filología, 6 (1980), 159-187.

Resum
Editen un recull de receptes mèdiques dividit en 12 breus seccions (anomenades 'aqrābāḏīn' pels autors), escrites en hebreu amb molts termes tècnics en català aljamiat en alfabet hebreu. El document es conserva a l'ACA (descrit a les pp. 159-161). En publiquen un facsímil en b/n (pp. 162, 164 i 166) i una transcripció (que els autors anomenen 'transliteració', pp. 163, 165 i 167) en pàgines oposades, seguits d'una traducció al castellà, en la qual es mantenen en cursiva les paraules que són en català a l'original (pp. 168-171), i d'un glossari (pp. 171-187).
Matèries
Medicina - Farmacologia
Lèxic
Hebreu
Català
Aljamia
Notes
Reimpr. parcial (sense el facsímil i el glossari) dins Magdalena Nom de Déu (1994), Un glosario hebraico aljamiado ..., pp. 36-40.
Conté edicions de
1.Anònim, Receptari judeocatalà (ACA), pp. 163, 165 i 167
Conté traduccions de
1.Anònim, Receptari judeocatalà (ACA) [castellà], pp. 168-171
Observacions: Manté transliterades a l'alfabet llatí les paraules en català de l'original, en cursiva
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).