MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib14839 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2012-11-14
Bases de dades: Sciència.cat

Twersky, Isadore - Harris, Jay Michael (eds.), Rabbi Abraham Ibn Ezra: Studies in the Writings of a Twelfth-Century Jewish Polymath, Cambridge (Mass.), Harvard University: Center for Jewish Studies (Harvard Judaic texts and studies, 10), 1993, v + 170 + 48 pp.

Resum
The biblical commentaries of Rabbi Abraham Ibn Ezra (1089/1092-1164/1167) have become indispensable to anyone desiring a full appreciation of the biblical text. This scholar also wrote on philology, philosophy, mathematics and astrology. The six essays in this book explore Ibn Ezra's multi-faceted work and intellectual legacy. The contributors illuminate his exegetical methodology; the role of astrology in his work; his philological insights into the Hebrew language; the possibility of his influence on the great Jewish philosopher and jurist, Maimonides; the numerous supercommentaries called forth by his enigmatic commentary; and modern Jewish perspectives of the man.

Contents:
* Nahum M. Sarna / Abraharn Ibn Ezra as an Exegete · 1
* Langermann (1993), "Some astrological themes in the ..." · 28
* Uriel Simon / Interpreting the Interpreter: Supercommentaries on Ibn Ezra's Commentaries · 86
* Jay M. Harris / Ibn Ezra in Modern Jewish Perspective · 129
* Simhah Kogut / [R. Abraharn Ibn Ezra as a Philologist] [en hebreu] · 1
* Isadore Twersky / [Did R. Abraham Ibn Ezra Influence Maimonides?] [en hebreu] · 21
Matèries
Astronomia i astrologia
Medicina
Hebraisme
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).