MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib14457 (26 / November / 2024)

Darrera modificació: 2012-08-12
Bases de dades: Sciència.cat

Rodríguez Arribas, Josefina, "The terminology of historical astrology according to Abraham bar Ḥiyya and Abraham ibn Ezra", Aleph, 11/1 (2011), 10-54.

Resum
Abraham Bar Ḥiyya's Megillat ha-Megalleh is the first treatise on historical astrology written in Hebrew and the only text in which Bar Ḥiyya describes how astrologers base prognostications on specific heavenly positions and the relations in or between specific horoscopes. It represents the first attempt by a scientist and translator to find Hebrew terms for concepts that had hitherto circulated among the Jews of Spain only in Arabic. The coinage of technical terms for historical astrology in the fifth chapter of Megillat ha-Megalleh is studied, specifically those related to the Arabic intihā᾿ (terminal point) and tasyīr (direction/prorogation), both translated as haqqafah. The meanings of that term in Megillat ha-Megalleh, as well as the equivalents employed by Abraham Ibn Ezra, are also studied. This concept seems to have been completely ignored or obscurely understood until now, despite its relevance to a full understanding of conjunctional theory in the two authors.
Matèries
Astronomia i astrologia
Hebraisme
Lèxic
Hebreu
URL
http:/​/​www.jstor.org/​stable/​10.2979/​aleph.2011.11.1.10
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).