MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib14438 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2012-07-31
Bases de dades: Sciència.cat

Miranda Menacho, Vera-Cruz, El príncipe de Viana en la Corona de Aragón, 1457-1461, Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona: Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 2011.

Resum
Esta tesis doctoral aborda los últimos años de la vida del príncipe de Viana, aquéllos que se corresponden con su exilio del reino de Navarra. Durante estos años, el príncipe pasó por el reino de Nápoles, donde se encontró con su tío el rey Alfonso el Magnánimo, a quien pidió ayuda para arreglar las desavenencias con su padre, el rey de Navarra. Más tarde, pasó por la isla de Sicilia, donde estuvo un año, y logró obtener el apoyo de las instituciones de la isla. Luego, por la isla de Mallorca, donde estableció, finalmente, una concordia con su padre, Juan II, para solucionar sus enfrentamientos. Y, posteriormente, por Barcelona. En Barcelona, el príncipe fue encarcelado por su padre como consecuencia de la mala relación entre ellos. La detención del primogénito de la Corona de Aragón llevó a las instituciones catalanas, la Diputación del General y el Consejo de Ciento de Barcelona, a levantarse contra el rey, Juan II, con el fin de obtener la liberación del príncipe. La detención fue la excusa perfecta para alzarse contra el monarca. Después de convocar al ejército, el monarca claudicó y consintió la libertad del príncipe. Esto dio paso a la firma de las Capitulaciones de Villafranca del Penedés, en las que se prohibía la entrada del rey en el Principado de Cataluña y se establecía un nuevo orden jurídico y político en Cataluña. Finalmente, el príncipe obtenía su ansiado título de primogénito de los reinos de la Corona de Aragón y su lugartenencia, aunque poco tiempo pudo disfrutarlos puesto que murió inesperadamente al cabo de dos meses. En todo este panorama, no podemos olvidar el mito del príncipe de Viana y su santidad. Además de estos aspectos políticos, una biografía sobre el príncipe de Viana no está completa sin un estudio más detallado sobre sus finanzas personales, la organización de su Hostal, su vida más familiar, sus hijos y sus madres, así como los aspectos culturales y literarios.
Matèries
Història - Política
Documentació
Biografia
Notes
Dir: Roser Salicrú Lluch (CSIC), Eloísa Ramírez Vaquero (UPN). Tutor: Ignasi J. Baiges Jardí (UB).
Vegeu: https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=964527
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10803/​78935
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).