MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib14402 (20 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2023-11-27
Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM

Carré, Antònia - Cifuentes, Lluís, La traducció catalana medieval del Lilium medicine de Bernat de Gordon: estudi i edició del fragment conservat (llibre VII, Antidotari), Londres, Queen Mary, University of London: Medieval Hispanic Research Seminar (Papers of the Medieval Hispanic Research Seminar, 76), 2017, 150 pp., ISBN 9781910195192.

Resum
Estudi i edició crítica de l'únic fragment conservat de la traducció catalana del Lilium medicine (1303-1305) de Bernat de Gordon, una de les obres fonamentals en la instrucció dels metges de la Baixa Edat Mitjana, que ens ha arribat en una cinquantena de manuscrits llatins (i onze edicions impreses dels segles XV al XVII) i traduïda a diverses llengües vernacles. El fragment de la traducció catalana, que parteix d'un antígraf llatí, conté la part final del llibre VII i, per tant, de l'obra: l'antidotari sencer (capítols 21-25) i un capítol anterior (el 20). El testimoni forma part d'una miscel·lània mèdica datada l'any 1435 (Sevilla, Biblioteca Colombina, ms. 7-4-27). La presència de les vacil·lacions d'estil i de grafia pròpies de la scripta librària catalana primitiva permet datar la traducció a començaments del segle XIV, de manera que s'inscriuria en el procés de traducció al català d'escrits mèdics i filosoficonaturals que va tenir lloc a la Corona d'Aragó en el tombant del segle XIII al XIV, coincidint amb el regnat de Jaume II (1291-1327). S'hauria produït en el mateix període que es van traduir la Chirurgia de Teodoric de Borgognoni (1302-1304 i 1311), el Regimen sanitatis d'Arnau de Vilanova (1305-1310), la Chirurgia parva de Lanfranc de Milà (1329), els Aforismes d'Hipòcrates, el Dragmaticon philosophie de Guillem de Conches, el Canon d'Avicenna, el Secretum secretorum o el Thesaurus pauperum. L'anàlisi de la traducció castellana del Lilium, impresa a Sevilla el 1495, permet demostrar que la traducció catalana i la castellana són independents.
Matèries
Medicina - Enciclopedisme mèdic
Traduccions
Català
Edició
Scripta
Notes
Recensions:
* Antoni Contreras Mas, a Mot so razo, 17 (2018), 78-82.
* Raimon Sebastian, a Llengua & Literatura, 29 (2019), 206-209 .
* Sebastià Giralt, a Arxiu de Textos Catalans Antics, 32 (2017-2019), 771-772.
Conté edicions de
1.Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330), Lliri de medicina, Traductor: Anònim Fragmentària.
Observacions: Llib. VII, cap. 20-25.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).