MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib1430 (26 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-08-04
Bases de dades: Sciència.cat

Vela i Aulesa, Carles, "Ordinacions, privilegis i oficis: la regulació de l'art de l'especieria (s. XIV-XV)", Anuario de Estudios Medievales, 36/2 (2006), 839-882.

Resum
L'estudi de l'evolució de la regulació de l'art de l'especieria o apotecaria a Barcelona permet copsar com les arts i els oficis no solament s'aprofitaren en benefici propi de la cessió del ius statuendi al govern municipal, sinó que, quan ho van considerar convenient, van acudir al rei per tal que consolidés per via de privilegi la seva posició de força en el seu camp professional.

Sumari: 1. Primeres normes: regulació del mercat (1311-1420). a) Bans de mercaderies encamerades. b) Bans dels pesos. c) Bans de l'ajuda. 2. Ordinacions dels candelers de cera. a) La regulació de la indústria de la cera (1321-1427). b) El triomf de l'art (1476-1526). 3. Ordinacions i privilegis de l'art de l'especieria. a). La constitució de 1351. b) Ordinacions novellament fetes sobre los speciers (1433). c) Ordinacions fetes sobre l'art dels apotecaris o speciers (1445). d) Ordinacions fetes sobre los confits de sucre (1448). e) Ordinacions dels apothecaris (1459). f) Privilegi Consulum apothecariorum Barchinone (1478). g) Ordinacions Dels apothecaris (1487). h) Privilegi Apothecariorum Barchinone (1510). i) Ordinacions de 1514,1526 i 1533. 4. Conclusió.
Matèries
Medicina - Farmacologia
Dret - Ordinacions
Documentació
Notes
Forma part d'un monogràfic sobre El asociacionismo medieval. Confederaciones, bandos, hermandades, gremios, cofradias, corporaciones.
URL
http:/​/​estudiosmedievales.revistas.csic.es/​index.ph ...
http:/​/​www.academia.edu/​7551323/​Ordinacions_privile ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).