MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib14292 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-02-29
Bases de dades: Sciència.cat, Cançoners

Grifoll Àvila, Isabel, Frayre-de-joy e Sor-de-plaser: edició i estudi, Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, 1996, 566 pp.

Resum
Edición crítica del texto anónimo Frayre-de-joy e Sor-de-plaser (FDJ) compuesto en "noves rimades" en la Corona de Aragón durante el último tercio del siglo XIV, en base a los dos manuscritos que lo han conservado: ms. E (Palma, Societat Arqueològica Lul·liana, Fondo de Estanislau Aguiló) y ms. F (Fa) (París, Bibliothèque nationale de France, Esp. 487). El FDJ ha llegado incompleto, con lagunas y menoscabos diversos, numerosos errores de copia y de transmisión textual en ambos manuscritos. La edición crítica presentada constituye una propuesta de restitución "total" del texto a partir de la imbricación de E y Fa, superando así la edición de Paul Meyer (1884), efectuada únicamente sobre Fa, y la transcripción fragmentaria de E, realizada por Jaume Massó i Torrents (1932). El estudio contextualiza el FDJ en su ambiente histórico y literario, atendiendo a la recreación por parte de su anónimo autor de los temas y motivos literarios del legado románico ―tradición narrativa francesa y occitana, unidas a la perdurable influencia de la lírica de los trovadores―, a la par que fija la novedad de los préstamos a la cultura escolástica, particularmente en lo que afecta al tratamiento naturalista del amor.
Matèries
Noves rimades
Edició
Màgia - Nigromància
Medicina
Notes
Dir.: Lola Badia (UdG).
Vegeu: https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=173625
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).