MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib14188 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-08-03
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau, BBAHLM

Cifuentes i Comamala, Lluís, "La bibliografia mèdica catalana d'Arnau de Vilanova: estat de la qüestió i nous textos (amb una nota sobre la difusió a Catalunya d'una Vida d'Arnau)", Arxiu de Textos Catalans Antics, 30 [=Actes de la III Trobada Internacional d'Estudis sobre Arnau de Vilanova] (2011 - 2013), 191-238.

Resum
Aquest article no tracta tant de la vida d'Arnau de Vilanova i de les obres sortides de la seva ploma, com de la difusió de la imatge i el nom d'Arnau i de les seves obres, tant les autèntiques com les considerades espúries. Per a il·lustrar-ho, presenta dos casos diferents: per una banda, una coneguda Vida d'Arnau en una còpia feta a Catalunya a finals del segle XV inèdita per als arnaldistes; per l'altra, un estat de la qüestió sobre les obres mèdiques arnaldianes o atribuïdes a Arnau que van circular en català. En apèndix, es publica la còpia de l'esmentada Vida d'Arnau i un corpus de receptes i textos a ell atribuïts majoritàriament inèdits o mal coneguts.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Pseudo-Arnau de Vilanova
Vilanova, Arnau de (autoria dubtosa)
Bibliografia
Medicina
Traduccions
Català
Carbonell, Pere Miquel
Biografia
Notes
III Trobada Internacional d'Estudis sobre Arnau de Vilanova (Barcelona, 7-9 d'octubre de 2011).
Publicat paral·lelament, amb la mateixa paginació, a Perarnau i Espelt (2014), Actes de la III Trobada ...
URL
http:/​/​publicacions.iec.cat/​repository/​pdf/​00000215 ...
Conté edicions de
1.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Recepta de piment per a l'estómac, p. 229, ap. 2
2.Castell, Pere (m. c. 1390), Receptari de Pere Castell, pp. 230-231, ap. 3. Fragmentària.
Observacions: Rec. f. 6v atrib. a Arnau de Vilanova, amb facs.
3.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Recepta per a ronya, p. 231, ap. 4
Observacions: Versió ACA.
4.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Recepta per a ronya, pp. 231-233, ap. 5
Observacions: Versió ACV, amb facs.
5.Pere Hispà (1210 – 1277), Tresor de pobres, Traductor: Anònim, p. 233, ap. 6. Fragmentària.
Observacions: Ms. BC 864, rec. 175 i 183, atrib. a Arnau de Vilanova.
6.Anònim, Antidotari (Vaticana 4797), pp. 234-235, ap. 7. Fragmentària.
Observacions: Rec. 228 i 316, atrib. a Arnau de Vilanova, amb facs.
7.Llopis, Joan (fl. c. 1445-1475), Sumari de medecines, p. 236, ap. 8. Fragmentària.
Observacions: Rec. f. 53r atrib. a Arnau de Vilanova.
8.Anònim, La manera de digerir i purgar els quatre humors, p. 236, ap. 9. Fragmentària.
Observacions: Només rúbriques.
9.Anònim, Tractat de medecines laxatives, pp. 237-238, ap. 10. Fragmentària.
Observacions: Només rúbriques.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).