MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib14131 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2012-06-04
Bases de dades: Sciència.cat

Frampton, Michael, Embodiments of Will: Anatomical and Physiological Theories of Voluntary Animal Motion from Greek Antiquity to the Latin Middle Ages, 400 B.C.-A.D. 1300, Saarbrücken, VDM Verlag Dr. Müller, 2008, xxxv + 623 pp.

Resum
This book examines the two chief anatomical and physiological embodiment theories of voluntary animal motion, which I call the cardiosinew and cerebroneuromuscular theories of motion, from the time of Aristotle (384-322 B.C.) to that of Mondino (d. A.D. 1326). The study of animal motion commenced with the ancient Greek natural scientist Aristotle who wrote the monograph 'On the motion of animals' (De motu animalium). Subsequent inquiries into voluntary animal motion may be found in a variety of Greek, Latin, and Arabic compendia, commentaries, and encyclopedias throughout the ancient and medieval periods. The motion of animals was considered relevant to natural philosophers and theologians investigating the nature of the soul, and to physicians seeking to discover the causes of disorders of voluntary movement such as epilepsy and tetany. The book fills a gap in the scholarly literature concerned with pre-modern studies of the anatomical and physiological mechanisms of will and bodily movement. The accompanying photographs of my own anatomical dissections illuminate ancient and medieval conceptual, empirical, and experimental methods of anatomical and physiological research.
Matèries
Història natural - Animals
Medicina - Cirurgia i anatomia
Notes
"The present book is a lightly edited version, with the addition of indices, of my doctoral dissertation from the University of Chicago, Chicago (2008)", - p. xiii.
URL
http:/​/​books.google.es/​books?id=lH6Ky33qW20C​&lpg=PR ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).