MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib14100 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2012-05-31
Bases de dades: Sciència.cat

Speer, Andreas, Die entdeckte Natur: Untersuchungen zu Begründungsversuchen einer “scientia naturalis” im 12. Jahrhundert, Leiden, E. J. Brill (Studien und Texte zur Geistesgeschichte des Mittelalters, 45), 1995, xii + 365 pp.

Resum
This volume deals with the "discovery of nature" in the 12th century, focusing on its epistemological consequences for the speculative understanding of nature. A symbolic understanding is gradually replaced by an original interest, guided by reason alone, in the structure, constitution and process of the physical world. The growing knowledge of the "natural world" - which took the form of a systematic knowledge of causes - parallels attempts to establish a coherent "scientia naturalis". The main protagonists of the so-called "School of Chartres" characterize the goal of this "philosophia mundi" by reference to Timaeus 28A, as a search for the "legitimate cause and reason" of natural beings and structures. This incremental discovery of nature is linked to the development of physics as a science of nature; it leads to an "éveil métaphysique" (M.D. Chenu) and must be understood as one of the most important causes for the growing interest in Aristotle's writings (and in particular with the "libri naturales"). The discovery of nature in the 12th century thus provides an important philosophical impetus for the wider assimilitation of the Aristotelian corpus. At the same time, it leads to the development of an original and distinctively medieval model of natural philosophy.
Matèries
Filosofia - Filosofia natural
Història natural
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).