MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib14044 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-11-07
Bases de dades: Sciència.cat, Altres

Silleras-Fernández, Nuria, Power, Piety, and Patronage in Late Medieval Queenship: Maria de Luna, Nova York, Palgrave Macmillan, 2008, xviii + 250 pp.

Resum
Maria de Luna was one of late medieval Spain's most intriguing female personalities. In a period characterized by powerful male rulers, she combined patronage and a pious cultural program to extend her political power, both formally and informally. However, hers was a figure that did not challenge or undermine the image of the monarch, and instead completed it. Using Maria de Luna, Silleras-Fernandez examines the four pillars of medieval queenship: formal authority, family relations, religious patronage, and household and court through an exhaustive study of her letters and administrative and financial records. This book brings to light the potentials and limits of female power in Iberia on the cusp of modernity and adds to our understanding of queenship in late medieval and early modern Europe.
Matèries
Història - Política
Biografia
Dones
Notes
Informació de l'editor .
Trad. esp. amb addicions: María de Luna: poder, piedad y patronazgo de una reina bajomedieval, Saragossa, Institución Fernando el Católico-CSIC, 2012, 253 pp.
A partir de la seva tesi doctoral: María de Luna, una reina entre la piedad y el poder, UAB, 2002, dir. J. E. Ruiz Domènec.
URL
https:/​/​books.google.es/​books?id=VFpBDAAAQBAJ​&lpg=P ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).