MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib13912 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-06-12
Bases de dades: Sciència.cat

Lutz, Alfons, "Der verschollene frühsalernitanische Antidotarius magnus in einer Basler Handschrift aus dem 12. Jahrhundert und das Antidotarium Nicolai", Veröffentlichungen der Internationalen Gesellschaft für Geschichte der Pharmazie, n.f., 16 (1960), 97-133.

Resum
'Un manuscrit del segle XII: l'Antidotarius magnus de Salern, retrobat a la Biblioteca Universitària de Basilea, i l'Antidotarius Nicolai'. L'Antidotarius magnus té unes 1.200 fórmules disposades per odre alfabètic, extretes de fonts gregues i altres, elaborat vers 1100, potser iniciat per Constantí l'Africà i continuat per altres. L'Antidotarius Nicolai en seria un abreujament, potser elaborat per un Nicolau de Farnham, un autor mèdic (obra perduda) que estudià i potser ensenyà medicina a París (primer terç del segle XIII) i fou bisbe de Durham el 1241. Aquesta hipòtesi ha estat represa per Barbaud (1996), "Platearius et l'Antidotaire ...".
Matèries
Medicina - Farmacologia
Manuscrits
Fonts
Llatí
Notes
Havia estat publicat abans com a "discours à l'occasion de la séance solennelle publ. de l'Acad. à Dubrovnik, 29 Août 1959", l'Haia, Académie Internationale d'Histoire de la Pharmacie (Acta pharmaciae historica de l'Académie Internationale d'Histoire de la Pharmacie, 1), 1959, 36 pp.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).