MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib13723 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-12-16
Bases de dades: Sciència.cat

Cuadrada Majó, Coral, El llibre de la pesta, Barcelona, Rafael Dalmau (Obra vària), 2012, 304 pp.

Resum
La pesta deixà senyals en la memòria d'Occident; combinada amb la fam i la guerra comportà la pèrdua de quasi un terç de la població europea i l'abandonament de viles i camps. El llibre de la pesta tracta les condicions de vida del món medieval i les mesures per fer front al flagell. Coral Cuadrada n'analitza les repercussions i les reaccions dels coetanis envers l'epidèmia, des la fugida i el carpe diem fins a les opcions espirituals, individuals i col·lectives que marcaren els sentiments de l'època.
Matèries
Història
Societat
Medicina - Pesta i altres malalties
Notes
Informació de l'editor
Recensions: Jesús Sabaté, Asclepio, 67/2 (2015)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).