MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib1370 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-01-23
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau, Altres

Vilanova, Arnau de, Epistola de reprobacione nigromantice ficcionis (De improbatione maleficiorum), ed. Sebastià Giralt, Barcelona, Universitat de Barcelona-Fundació Noguera (Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, VII.1), 2005, 289 pp.

Resum
Edició d'aquest text cabdal per a esclarir un aspecte controvertit d'Arnau de Vilanova -embullat per la seva heterodòxia religiosa i amb una llegenda teixida al seu voltant-, el de la seva associació a diverses arts ocultes, com la màgia, la nigromància, l'astrologia o l'alquímia. Aquest text esdevé un atac frontal a la nigromància i, d'aquesta manera, ens dóna l'oportunitat de distingir la realitat del personatge del seu mite. El text havia estat editat en dues ocasions en el decurs del segle XIX. Aquesta és la primera edició crítica que se'n fa, elaborada amb un nombre molt elevat de testimonis escrits. Ve precedida per un extens estudi introductori.
Matèries
Medicina
Màgia - Nigromància
Vilanova, Arnau de
Edició
Màgia - Màgia natural
Recepció
Llatí
Manuscrits
Notes
AVOMO VII.1. Edidit et praefatione et commentariis instruxit Sebastià Giralt.
Forma part de Vilanova (1975 - <2023>), Arnaldi de Villanova Opera Medica ...
URL
http:/​/​www.fundacionoguera.com/​libros/​Arnaldi%20VII ...
https:/​/​www.academia.edu/​1571305/​Epistola_de_reprob ...
Conté edicions de
1.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Epistola de reprobacione nigromantice ficcionis
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).