MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib13536 (27 / November / 2024)

Darrera modificació: 2012-03-09
Bases de dades: Sciència.cat, Translat

Prats, Modest, Engrunes i retalls: escrits de llengua i de cultura catalanes, edició a cura de Francesc Feliu, Girona - Barcelona, CCG Edicions - Universitat de Girona: Institut de Llengua i Cultura Catalanes - Institut d'Estudis Catalans (Veus del temps, 7), 2009, 679 pp.

Resum
En la seva darrera lliçó a la universitat, que constitueix l'epíleg d'aquest llibre, Modest Prats acabava confessant que «amb tantes paraules que us he dit i m'heu dit, m'heu acostat a la Paraula». Aquesta afirmació dóna un sentit precís i molt correcte al que ha estat la seva importantíssima aportació a la investigació científica i a la docència universitària: per a Mn. Modest Prats, la dedicació a la Filologia i l'estudi de tantes qüestions relacionades amb la llengua i amb la cultura catalanes han estat la via propícia per establir un diàleg fecund amb el món universitari i acadèmic, i per encarrilar, en bona mesura, les seves inquietuds intel·lectuals, sense perdre mai el referent, profund, de la seva relació amb la Transcendència. D'una altra banda, i lligada íntimament amb la seva fidelitat pregona a l'Església del país, la fidelitat al País, insubornable, ha marcat també profundament la seva trajectòria vital, ha condicionat i ha tenyit de forma constant la seva producció científica –les seves paraules– des dels inicis.
El llibre que ara teniu a les mans no és pas una simple reimpressió dels escrits publicats de Modest Prats, amb alguna minúcia afegida. El que pretén aquest llibre és una autèntica reinterpretació de la seva obra, per situar-la en la dimensió i en el lloc que li pertoquen. Els treballs de Prats, alguns ben coneguts dels estudiosos del ram, altres avui segurament desconeguts o oblidats per quasi tothom, prenen efectivament una nova llum en posar-los junts, l'un al costat de l'altre. El que representaven paraules parcials en el discurs científic de la filologia, el que constituïen petits retalls d'impressions i d'opinions sobre la nostra història cultural, el que eren només engrunes produïdes arran de les circumstàncies i els compromisos d'una vida, uns al costat dels altres fan piló i evidencien un treball d'un gruix intel·lectual i moral inqüestionable.

Conté (Edat Mitjana i Renaixement):
* Les paraules, els retalls i les engrumes (Nota editorial) / Feliu, Francesc · 11-31
* Prats (2009), "Un vocabulari català a la ..." · 33-80
* Prats (2009), "Ramon Llull, 'creador del català ..." · 81-89
* Prats (1988), "Per a una valoració de la ..." · 90-100
* Prats (2009), "Sobre la prosa catalana a la fi ..." · 101-108
* Prats (2009), "Notes fragmentàries al Cant ..." · 109-122
* Notes sobre la presencia del català a la cort pontificia del Renaixement / Prats, Modest · 489-503
Matèries
Història de la llengua
Història de la literatura
Història de la cultura
Català
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).